la Revetlla

La Xarxa de Parcs Naturals activa un dispositiu de prevenció d'incendis durant la Revetlla

La Diputació de Barcelona, a través de l'Àrea de Territori i Sostenibilitat, posarà en marxa el dissabte 23, vigília de Sant Joan, un dispositiu especial de prevenció d'incendis. Una quarantena d'agents vigilaran l'àmbit forestal dels municipis dels parcs naturals així com també el seu entorn immediat i les zones de contacte entre urbanitzacions i aquests espais naturals.

Aquest dispositiu per a la Revetlla de Sant Joan consisteix en desplaçar una part del personal del Pla d'Informació i Vigilància contra Incendis Forestals d'aquest estiu en les zones on hi ha més risc de foc pels petards i fogueres, sobretot en les zones urbanitzades a prop dels parcs naturals.

L'operatiu es fa en col laboració amb els ajuntaments, però són els agents forestals del Departament de Medi Ambient de la Generalitat els que donen els permisos de les fogueres.

A més, la Diputació de Barcelona ha fet una campanya divulgativa a través de l'edició d'un full informatiu amb el títol de Revetlles sense incendis amb recomanacions per passar una Revetlla segura en aquests indrets tant a prop de la natura.

El fulletó destaca la prohibició per llei de llençar coets, globus, focs d'artifici o altres artefactes amb foc, fora dels nuclis habitats. També s'insisteix en què, en cas de veure foc, s'ha de trucar al telèfon d'emergències 112 perquè els bombers puguin actuar ràpidament. p00d076

Jornada de limpieza

La Tomba del Sitjar es una cavitat emblematica del Ripollès, no es gaire visitada degut a les deixalles que resten a dins des de fa anys, posant en perill els aqüifers.


Jornada adreçada a tots els clubs catalans federats per a promocionar la conservació de les cavitats, es una activitat que pretèn concienciar sobre la problemática dels abocaments, en aquest cas ramaders, al medi subterrani.

Per aquesta neteja contem amb la col•laboració de l’Ajuntament de Camprodon i el Grup de Suport de Muntanya dels Agents Rurals.

La activitat estara limitada a 10 espeleolegs, ja que es tracta de un avenc i no es pot massificar, per la qualcosa preguem que sigui 1 o 2 persones per club interesat. La inscripció la podeu fer trucant al telefon indicat.

La ubicació de la cavitat es el Coll del Sitjar, al costat de la pista que del Camping de la Vall de Camprodon porta a El Sitjar.

Se adjunta iconografia de l’itinerari, la pista es apte per tota clase de vehicles.

Imprescindible l’equip d’exploració complet, guants i si pot ser alguna saca vella

per evacuar les deixalles.

Lloc: La Tomba del Sitjar (-54 m) al terme de Camprodon (Ripollès)


Organitza: El Departament d’Ecologia i Protecció del Medi Subterrani de

La Federació Catalana d’Espeleologia

Data: 23 d’octubre de 2011-09-13

Hora: A les 9,30 hores

Telefon de contacte: 610610749 (Enric)

Trobem el càmping, seguim tot dret.

Passem per sota d'un viaducte.

Desviació cap el Santuari del Remei. Seguim recte.

Un altre desviació cap El Remei. També la deixem.

Després d'una cleda hem de seguir cap a Oix.

Desviació del Sitjar, al davant tenim un abeurador pel bestiar, i l'avenc Tomba del Sitjar.

Reserva marina

Lira es pueblo marinero por sus cuatro costados.
Pertenece al ayuntamiento de Carnota, y esta vez tenemos un motivo especial para sentarnos frente a su mar: esta es la décima reserva marina española y la pionera de toda la fachada peninsular atlántico-cantábrica.

Un total de nueve reservas marinas de interés pesquero se extienden por la costa española con el fin de preservar sus recursos. Hasta ahora, ninguna de ellas se ubicaba en Galicia. Pero bajo el nombre de Os Miñarzos, el mar de Lira es la primera reserva marina gallega y la pionera de toda la fachada peninsular atlántico-cantábrica.



Colectivos ecologistas como Adena apoyan totalmente esta iniciativa, porque, dicen, en España llevamos muchos años sin mirar al mar y la legislación no contempla la figura de áreas de mar protegidas".

Al gobierno autónomo de Galicia se debe la creación de este nuevo espacio protegido.

El Plan acota varias zonas. En una, se prohibe totalmente pescar. En otras, se permite la extracción pero con limitaciones. El fin es dejar descansar el área de la sobreexplotación pesquera para recuperarla.

Si todo funciona adecuadamente, a partir del segundo año se notará la acción beneficiosa de la reserva" con más de 1.000 hectáreas marinas.

El beneficio repercutirá en la Cofradía de Lira, impulsora del proyecto desde el año 2003 pero también en el resto de gallegos y turistas al poder disfrutar de un tramo de costa protegido, más natural y libre.

La reserva marina gallega nació con viento a favor. Esta es la primera en la que, los propios mariñeiros, fueron los mas interesados en llevarla a cabo.

Los 60 mariñeiros de Lira esperan que su proyecto salga bien para que otras cofradías les imiten. Para ellos, la idea de establecer la reserva surgió hace siete años, pero entonces no todos estaban de acuerdo porque, decían, había suficiente pescado.

El criterio sobre la reserva ha cambiado. Y se ha logrado un consenso que faltó en otras cofradías españolas. En Lira, confían en obtener resultados excelentes.

De momento, la Xunta no ha recibido ninguna otra petición al respecto por parte de otras cofradías de pescadores. No obstante, sí ha mantenido reuniones con grupos ecologistas que piden crear reservas en el Parque Nacional de las Illas Atlánticas.

Jornadas de Ecologia Subterranea