.

.

sábado, 1 de junio de 2019

Refugis antiaeris a Terrassa



La Terrassa sota terra.






La irrupció de l’aviació en les guerres i la innovació del bombardeig des d’ells, va provocar que, encetada la guerra civil espanyola, la Junta de Defensa Passiva de Catalunya dictés normes sobre l’afer i en el seu cas, la de la construcció de refugis antiaeris. Terrassa era una ciutat industrial amb fàbriques reconvertides en l’elaboració de material bèl·lic, tot i què finalment no va ser no va ser un objectiu estratègic per els franquistes.


Plano de la distribució dels refugis. 1937 / AHT

Com a previsió a Terrassa es va crear un projecte per la construcció refugis distribuïts arreu de la ciutat per donar aixopluc a la seva població. El total a construir era de 7 resguards concebuts i distribuït de la següent manera:

Refugi núm. 1: Al raval de Fermí Galàn (raval de Montserrat) es construiria un túnel de 10 metres d’amplada que aniria des del carrer Cremat al Mercat de la Independència. Les entrades estarien situades, una dins del mercat i l’altre al pati de l’Ajuntament. La cabuda seria per 3.440 persones, dues per m2. En un informe sobre censos de refugis habilitats demanat per la Junta de Defensa Passiva de Catalunya, l’arquitecte dona compte de l’estat dels mateixos a Terrassa a 18 de juliol de 1938. El del Raval s’havia començat a construir amb 25 metres de galeria d’entrada per la part del Mercat. Actualment encara queda part d’aquesta entrada


Projecte del refugi del Passeig / AHT

Refugi núm. 2: de 325 m2 i cabuda de 3.900 persones, estaria ubicat al Passeig sota la part central, donant-hi una volta amb zic-zac, al mig, a l’objecte, donada la seva llargada, de que presenti menys perill en un bombardeig. Les rampes estarien, una davant del carrer de García Humet, la segona a la part baixa del passeig i una tercera a la plaça del Dr. Robert, donant sortida cap el torrent de Vallparadís.

El refugi núm. 3 era format per un llarg túnel de 80 metres que aniria del carrer de l’Era al de Vallhonrat, partit per la meitat i en diagonal als patis jardins de l’Escola Pia i per sota del turó de l’Argila. Tindria una capacitat per a 1.300 persones.
Projecte del refugi de la Escola Pia / AHT

El refugi núm. 4 ocuparia tot el central de la plaça del Progrés. Es projectaven 8 galeries amb dues entrades a llevant i a ponent. Tindria un total de 2.116 m2 i una capacitat per a 4.500 persones.

Refugi de l'Escola Pia / Rafael Aróztegui

El refugi núm. 5 estaria emplaçat a l’antic poble de Sant Pere, al llarg del carrer Alcalde Parellada i la seva prolongació vers a ponent de manera que enllaçaria els dos torrents, amb un total de 1.720 m2i donaria cabuda a 3.440 persones.

El refugi núm. 6: s’ubicaria sota el Mercat de Sant Pere, amb un total de 392 m2 i amb capacitat per 784 persones
Refugi de les Josefines / Rafael Aróztegui

El refugi núm. 7: al patis de Cal Niquet davant per davant del convent de les Josefines i tindria una cabuda de 120 persones.

Refugi de les Josefines / R. Aróztegui

Només tres d’aquest projectes es va portar a terme parcialment. En l’actualitat en queden restes dels mateixos com a testimoni.

D’aquestes actuacions cal destacar el del convent de les Josefines que és el que està en perfecta estat de conservació. Durant la guerra l’església va ser convertida en menjador infantil i el primer pis de l’edifici, en asil de avis. Con refugi no va fer falta. Després de la guerra les monges l’utilitzaven com a fresquera.

Quan va esclatar la guerra l’Escola Pia va ser incautada i, en un principi, es volia que continues amb l’activitat docent. Finalment va acabar com a caserna militar. Això va empenya a portar a terme el projecte núm. 3 dels refugis antiaeris. Es va començar a excavar sota el Turó de l’Argila situat en el pati de l’escola, però es van abandonar pel seu elevat cost. Actualment es pot visitar el tram de refugi que es va construir.

També es va començar la construcció del refugi núm. 1, el del raval de Montserrat, des de els subterranis del Mercat de la Independència. Part del túnel d’uns 20 m. es va destruir arran les obres del pàrquing del raval. Dins el mercat en queda una cavitat que es el que queda de mostra del projectat refugi.

Altres llocs de la ciutat és van improvisar modestos refugis com per exemple els subterranis de l’atri de l’església del Sant Esperit, aleshores convertida en garatge. També en algunes cases benestant com la senyorial Casa Vinyals del carrer Major.

El més complert i que encara es conserva era el de la Torre Salvans, prop de la Barata, on es va instal·lar el president de la República Manuel Azaña.

Acabada la guerra l’administració franquista es va fer seus tots aquest projectes, només canviaren, en els planos, la toponímia catalana per la castellana. També n’afegiren de nous: el núm. 8; situat a la Clínica del Remei i el núm. 9 davant de l’Hospital de Sant Llàtzer a la plaça Dr. Robert.

L’any 1943 la Jefatura Nacional de Defensa Pasiva derogava els decrets anterior sobre aquesta matèria i marcava unes pautes a seguir per provocar entrebancs a les construccions subterrànies, estratègia per afeblir la protecció a Catalunya, en cas d’una altre conflicte bèl·lic.

Font consultada

Arxiu Històric Comarcal. Obres Públiques. Obres no realitzades. exp.2/1937

OLIVA, Jordi. FLORENSA, Joan. VIGUES, Mariona. Una escola implicada amb la ciutat. Escola Pia de Terrassa 1864-2002. Escola Pia de Terrassa. 2002

MORENO, Mar. Los últimos refugios antiaéreos. Diari de Terrassa. 31 desembre 2003. p.10

BOIX, Josep. Los refugios antiaéreos locales. Diari de Terrassa. 23 maig 2003. p. 15

lunes, 15 de abril de 2019

KARTS DE SORBAS




El río subterráneo a mayor profundidad sale a la luz



Un equipo de espeleólogos logra descender 145 metros en los Karts de Sorbas. Dan con una galería llena de agua entre nuevas cuevas, cuyo recorrido está todavía por descifrar

El laberíntico mundo subterráneo que atesora Sorbas no deja de sorprender a la espeleología en su reto de explorar el complejo entramado de las cuevas que parece no tener fin. Las incursiones con bajadas de alto riesgo han alcanzado el que se acaba de convertir en el río subterráneo visto por los ojos humanos a mayor profundidad en este sistema de yeso, el más grande de España y el segundo del mundo de los explorados. Se encuentra a 145 metros de la superficie. Tan solo...

Equivaldría a escalar casi cinco edificios de diez plantas, uno encima del otro, con apenas la ayuda de cuerdas y mucho de intuición, prudencia y entusiasmo. Un equipo, capitaneado por el espeleólogo francés Alain Thibault, afincando en Almería desde hace unos 53 años, ha conseguido llegar hasta esta profundidad.

Sentado en la terraza de una cafetería, Thibault no oculta la alegría propia de un entusiasta de su pasión (ni quiere), para explicar esta nueva aventura del francés que lleva más de una década catalogando las cuevas de yeso de Sorbas.

“Es alucinante, conseguimos llegar a 130 metros de profundidad. Nos topamos con un pequeño paso de apenas 45 centímetros de diámetro”. Y, cómo no, lograron deslizarse y continuar hasta que la belleza les detuvo. “Nos encontramos con tres pozos nuevos, que desembocaban en una especie de sala llena de agua, un lago. Impresionante”. Pero la excursión, si puede llamársela así, acabó por ese día. Al equipo le faltaba cuerda, más material, y el regreso a la superficie fue inevitable. Como el querer ir a por más.

Más cuerda, más material, y si cabe, mayor entusiasmo. Volvieron a esos 130 metros de profundidad. Dispuestos a seguir. “Nos dimos cuenta –y lo dice ampliando su sonrisa– de que no era un lago, sino una galería enorme con un río dentro... A 140, 145 metros de profundidad”. Hasta ese momento, el sifón a mayor profundidad descubierto en Sorbas se situaba a 130 metros de la superficie. Siguieron descendiendo. “Pudimos pasar y nos encontramos con el resto del río”. Y llega la pregunta obvia, o del millón. ¿De dónde procede ese caudal de agua y a dónde desemboca?

Thibault gesticula. “Misterio”. Y ríe: “Seguimos a tope”. Pendiente de seguir descubriendo para confirmar lo que, en el fondo –nunca mejor dicho–, le encantaría. Esta Semana Santa el francés cuenta con refuerzos, un despliegue de espeleólogos procedentes de distintos puntos geográficos del territorio nacional y de otros países europeos, dispuestos a aventurarse, a peinar la zona y a aportar.

Junto a esta galería con río saben que hay otra cueva. “En realidad –explica– son cuatro. Hay un pozo que no sabemos dónde va y que podría ser la continuación. Tendremos que ver...” Puede que alcance a Covadura, una de las cuevas de mayor interés de los Karst de Sorbas por su dificultad con estrecheces de centímetros

Como recapitula Alain Thibault, “es la espeleología, que es así de excitante, saber qué hay dónde va, qué pasa... Es la aventura. La espeleología es una aventura total”.

Más de 200 espeleólogos se dan cita del 17 al 21

Ya en su sexta edición, se ha convertido en una de las citas de mayor interés a nivel nacional del mundo de la espeleología. Son las Jornadas de Exploración, que se celebran esta próxima semana, del día 17 al 21 de abril, a la que acudirán más de 200 aventureros procedentes de otras provincias españolas, como Sevilla o Madrid, y de países como Inglaterra. La mayoría son familias unidas por este deporte, que vienen dispuestas a adentrarse e investigar para luego facilitar datos que enriquezcan el catálogo de los Karts de Sorbas al objeto de ayudar a otros espeleólogos con esta especie de mapa con recomendaciones y, en última instancia, a dar a conocer a la ciudadanía la riqueza que la naturaleza conserva en el subsuelo. “Tenemos que dar a conocer lo que hay en Sorbas para su protección. Sería una catástrofe que lo que naturaleza ha tardado millones de años en crear, el hombre lo destruya”, alerta Alain Thibault, organizador de estas jornadas en las que colaboran cada vez más instituciones (Ayuntamiento de Sorbas, la Junta de Andalucía, la Diputación Provincial y la Universidad de Almería). El objetivo de este año es “redescubrir Covadura”, a 120 metros de profundidad, una de las cuevas de mayor relevancia del entramado con una topografía, sin embargo, anticuada.

viernes, 12 de abril de 2019

Els indicis apunten a una possible cria





Retorn de l'òliba al Parc del Foix








L’òliba (Tyto alba) és una espècie d’ocell que els darrers anys havia desaparegut com a nidificant al Parc del Foix. És un ocell rapinyaire nocturn que està molt amenaçat i que pateix una forta regressió al nostre país.


En el darrer cens d’ocells de muntanya realitzat a finals del mes de març, s’ha localitzat una parella establerta recentment a tocar del Parc del Foix en una masia abandonada i mig ensorrada que queda situada molt a prop dels límits de l’espai natural.

En aquest mas, justament fa pocs anys diversos components de les associacions naturalistes Còbit i Alytes hi havien penjat una capsa niu per a òlibes. Fins ara no s’hi havia vist cap indici d’ocupació, però el març d’enguany s’ha observat un exemplar reposant a prop de la capsa niu i s’han trobat més d’una vintena d’egagròpiles recents per terra. Tots els indicis, per tant, apunten al fet que la parella de l’òliba observada pugui estar criant dins la capsa niu. Tanmateix, s’ha preferit no destorbar la tranquil·litat del lloc i, en tot cas, la cria es confirmarà més endavant.

L’any 2017, ja s’havia fet un hacking de polls d’òliba a mig camí entre el Parc del Foix i el Parc del Garraf per tal de contribuir a la recuperació de l’espècie a la comarca de l'Alt Penedès. No es descarta que, passats dos anys, aquells polls s’hagin dispersat cap a les proximitats del Foix.

L’òliba és un ocell molt beneficiós per al medi ambient. Està especialitzat a caçar ratolins i talpons en entorns on es combinen petites bosquines i conreus.

miércoles, 10 de abril de 2019

Aplec de Geologia & Geolodia - 2019






L’Institut Català d’Espeleologia i Ciències del Karst (ICEK), co-organitza aquest pròxim i important esdeveniment.

Aprofitem per avançar-vos la celebració de l'Aplec de Geologia i el Geolodia, co-organitzats l'ICEK, que tindrà lloc a Sant Llorenç de Morunys el 10,11 i 12 de maig.

A més de les excursions hi haurà un seguit de xerrades i actes, entre ells una visita al Museu-Centre d’interpretació de la Vall de Lord. Us convidem a participar-hi.


Mail de l’ICEK: institut@icek.cat

martes, 9 de abril de 2019

Nuevas especies encontradas en cuevas de Asturias


Se ha publicado recientemente en la prestigiosa revista ZOOKEYS un artículo fantástico de la mano de Adrienne Jochum, Carlos E. Prieto, Marian Kampschulte, Gunhild Martels, Bernhard Ruthensteiner, Marko Vrabec, Dorian D. Dörge y Anton J. de Winter, titulado "Re-evaluation of Zospeum schaufussi von Frauenfeld, 1862 and Z. suarezi Gittenberger, 1980, including the description of two new Iberian species using Computer Tomography (CT) (Eupulmonata, Ellobioidea, Carychiidae).




En este trabajo se realiza un gran trabajo sobre moluscos del género Zospeum de la región cantábrica, y se describen dos nuevas especies que se han denominado Zospeum gittenbergeri Jochum, Prieto & De Winter, 2019 y Zospeum praetermissum Jochum, Prieto & De Winter, 2019.

El artículo se puede leer y descargar íntegro a través de la web de la revista, os dejamos el enlace directo:


Queremos dar la enhorabuena a los autores del trabajo, en especial a nuestro amigo Carlos E. Prieto. Excelente aportación a la biología subterránea ibérica.tábrica, y se describen dos nuevas especies que se han denominado Zospeum gittenbergeri Jochum, Prieto & De Winter, 2019 y Zospeum praetermissum Jochum, Prieto & De Winter, 2019.




domingo, 7 de abril de 2019

Los finalistas son...







Ya tenemos los finalistas en el VII concurso internacional de fotografia de flora y fauna cavernicola



En este nuevo concurso de fotografía se han recibido cerca de 250 fotografías, de 23 países distintos y con cerca de 50 participantes. Algunos de esos países son, por ejemplo: Australia, Kirguistán, Puerto Rico, México, Japón, Bolivia, Montenegro, Bolivia, Croacia, etc... Ha sido una decisión difícil, pero aquí tenemos a los 20 finalistas
























martes, 2 de abril de 2019

Aplec de Sant PonÇ 2019



L’aplec de Sant Ponç és un dels esdeveniments anuals més esperats de la vila de Corbera.

Cada segon diumenge de maig els habitants de Corbera i d'altres poblacions veïnes s'apleguen al voltant del monestir de Sant Ponç.

S'hi celebren diverses activitats, com una missa per beneïr les herbes boscanes i remeieres, sardanes, parades d'artesans, un concurs de dibuix i l'actuació d'un grup d'animació per als més petits.

L'Aplec de Sant Ponç es celebra cada segon diumenge de maig pels voltants de l'antic monestir de Sant Ponç, un edifici que data dels segle XI, quan ja consta que hi ha un priorat amb el nom de Quadra de Sant Ponç. 

S'organitza des de la Parròquia de Santa Maria de Corbera, que és de qui depèn el Monestir de Sant Ponç, tot i que es troba en terme municipal de Cervelló. En el grup organitzador hi ha gent de tota Corbera, que any rera any s'activa per a preparar les diferents activitats que s'hi fan. És una diada de retrobament amb la gent del poble, potser hi ha gent que només es veu un cop l'any, i és a Sant Ponç.

L'Aplec comença la vigília amb un concert de música clàssica a l'interior del monestir i l'acampada del jovent pels voltants del monestir. Als anys 1960, ja començava la festa dissabte al vespre, amb un foc de camp, cançons, etc. L'acampada als voltants del monestir ha perdut intensitat, però encara hi ha qui puja la vigília a fer gresca. Des de fa uns anys, però, la festa es concentra sempre el diumenge.

A l'Aplec hi acostuma a participar molta gent, tant de Corbera com dels pobles veïns, Cervelló i Vallirana. Durant tot el dia va arribant gent al monestir a peu o amb vehicle. L'Aplec és una bona ocasió per conèixer Corbera i els seus voltants, i especialment el monestir, que aquest dia organitza visites guiades. A mig matí es fa una missa destinada a la benedicció de les herbes boscanes i remeieres que la gent duu i que després s'enduu a casa. Acabada la missa es ballen sardanes i es dina a l'aire lliure, amb el que cadascú ha portat de casa seva. Antigament s'havia fet un dinar popular a base de grans cassoles, però en l'actualitat tothom es porta el seu dinar. Durant tot el dia hi ha una fira de productes artesans del poble i diverses parades d’herbes remeieres i boscanes. A la tarda es fa un Concurs de Dibuix i un espectacle d'animació infantil per a la mainada.

El finançament de la festa es fa a través de la venda de petits records, de l'aparcament dels vehicles, dels entrepans i la beguda que es distribueixen. Els diners també serveixen per a mantenir el monestir en bon estat.