Els dos barranquistes de la Catalunya central morts aquest maig a l'Aragó van ofegar-se a causa del cabal abundós
Anar totalment equipat pot resultar insuficient contra la força de l'aigua que cau aquests dies en alguns dels barrancs de més cabal del Pirineu. Per aquest motiu, els experts recomanen als aficionats al barranquisme que evitin practicar aquest esport en congostos on baixin unes grans quantitats d'aigua, ja que pot ser la causa d'ofegament fins i tot per als barranquistes més experimentats.
És el cas dels dos accidents mortals que han tingut lloc aquest maig al Pirineu d'Osca, el darrer dels quals el cap de setmana passat. En tots dos han perdut la vida barranquistes de la Catalunya central amb anys d'experiència. L'excés de cabal d'aigua va ser la causa principal de la mort per ofegament, segons el grup de rescat de muntanya de la Guàrdia Civil. El primer succés va tenir lloc l'1 de maig, on un veí de Manresa de 49 anys, Francisco , va morir ofegat en una bassa del barranc de Liri, a la comarca aragonesa de Ribagorça. L'altre cas va tenir lloc no gaire lluny, dissabte passat, quan una barranquista de Sant Martí de Tous, Gemma , de 36 anys, va perdre la vida mentre baixava pel barranc de Cebollar, també situat a la província d'Osca.
El cap del grup de rescat de muntanya de la caserna de Benasc, Jesús Guillén (que va intervenir en el rescat del manresà), explica que "aquests dies és molt poc recomanable descendir pels barrancs de la zona. Encara queda neu a la muntanya i, amb la calor que fa al mig del dia, hi ha molt desglaç, cosa que fa que els congostos baixin plens d'aigua". Segons Guillén, "ja no són barrancs que habitualment es puguin fer a la primavera, sinó més aviat a l'estiu, però aquest any, havent nevat tant, encara és menys aconsellable". De fet, diu, "els barranquistes de la zona ja coneixen aquest perill i no els practiquen. Normalment, els qui hi baixen són de fora".
Per la seva banda, Miguel Domínguez, cap del grup de rescat de muntanya de Bolaña (a la zona on va morir dissabte l'anoienca), assenyala la dificultat de travessar aquests dies cascades per on baixi una gran quantitat d'aigua. "Hi ha barrancs estrets on no hi ha cap altre remei que passar pel mig de la cascada. I si el barranquista queda bloquejat just quan l'està travessant, per qualsevol problema amb la corda, no té temps ni la capacitat de resoldre el problema. Perquè l'aigua li estarà caient a sobre i pot acabar ofegant-se".
Per aquest motiu, tots dos assenyalen que, abans de decidir descendir per un barranc, els excursionistes s'han d'informar primer del cabal d'aigua que hi baixa i desistir de fer-ho si és més elevat del que és habitual. També assenyalen que, en el moment de despenjar la corda per descendir-ne un, és molt important veure, des de dalt, que l'extrem toqui arran de l'aigua de la bassa. Si no se n'està segur, ja que el fort cabal de l'aigua en dificulta la visibilitat, "caldria desistir de baixar", assenyala Jesús Guillén.
Precisament, molts accidents tenen lloc per culpa de la corda, expliquen les mateixes fonts. Si queda gaire curta, el barranquista pot quedar penjat al mig de l'aire, sota la cascada, amb molta dificultat per poder allargar-la. I si, en canvi, sobra un tros de corda i se submergeix a l'aigua de la bassa, pot resultar un perill per a l'excursionista, un cop hi arribi. I és que, sobretot en aquesta època, els corrents i els remolins de l'aigua poden fer arrissar la corda, i es pot embolicar a les cames del barranquista. No podrà nedar i, sense tenir temps de desfer-se de la corda, el corrent el pot acabar enfonsant a sota de l'aigua.
Anar totalment equipat pot resultar insuficient contra la força de l'aigua que cau aquests dies en alguns dels barrancs de més cabal del Pirineu. Per aquest motiu, els experts recomanen als aficionats al barranquisme que evitin practicar aquest esport en congostos on baixin unes grans quantitats d'aigua, ja que pot ser la causa d'ofegament fins i tot per als barranquistes més experimentats.
És el cas dels dos accidents mortals que han tingut lloc aquest maig al Pirineu d'Osca, el darrer dels quals el cap de setmana passat. En tots dos han perdut la vida barranquistes de la Catalunya central amb anys d'experiència. L'excés de cabal d'aigua va ser la causa principal de la mort per ofegament, segons el grup de rescat de muntanya de la Guàrdia Civil. El primer succés va tenir lloc l'1 de maig, on un veí de Manresa de 49 anys, Francisco , va morir ofegat en una bassa del barranc de Liri, a la comarca aragonesa de Ribagorça. L'altre cas va tenir lloc no gaire lluny, dissabte passat, quan una barranquista de Sant Martí de Tous, Gemma , de 36 anys, va perdre la vida mentre baixava pel barranc de Cebollar, també situat a la província d'Osca.
El cap del grup de rescat de muntanya de la caserna de Benasc, Jesús Guillén (que va intervenir en el rescat del manresà), explica que "aquests dies és molt poc recomanable descendir pels barrancs de la zona. Encara queda neu a la muntanya i, amb la calor que fa al mig del dia, hi ha molt desglaç, cosa que fa que els congostos baixin plens d'aigua". Segons Guillén, "ja no són barrancs que habitualment es puguin fer a la primavera, sinó més aviat a l'estiu, però aquest any, havent nevat tant, encara és menys aconsellable". De fet, diu, "els barranquistes de la zona ja coneixen aquest perill i no els practiquen. Normalment, els qui hi baixen són de fora".
Per la seva banda, Miguel Domínguez, cap del grup de rescat de muntanya de Bolaña (a la zona on va morir dissabte l'anoienca), assenyala la dificultat de travessar aquests dies cascades per on baixi una gran quantitat d'aigua. "Hi ha barrancs estrets on no hi ha cap altre remei que passar pel mig de la cascada. I si el barranquista queda bloquejat just quan l'està travessant, per qualsevol problema amb la corda, no té temps ni la capacitat de resoldre el problema. Perquè l'aigua li estarà caient a sobre i pot acabar ofegant-se".
Per aquest motiu, tots dos assenyalen que, abans de decidir descendir per un barranc, els excursionistes s'han d'informar primer del cabal d'aigua que hi baixa i desistir de fer-ho si és més elevat del que és habitual. També assenyalen que, en el moment de despenjar la corda per descendir-ne un, és molt important veure, des de dalt, que l'extrem toqui arran de l'aigua de la bassa. Si no se n'està segur, ja que el fort cabal de l'aigua en dificulta la visibilitat, "caldria desistir de baixar", assenyala Jesús Guillén.
Precisament, molts accidents tenen lloc per culpa de la corda, expliquen les mateixes fonts. Si queda gaire curta, el barranquista pot quedar penjat al mig de l'aire, sota la cascada, amb molta dificultat per poder allargar-la. I si, en canvi, sobra un tros de corda i se submergeix a l'aigua de la bassa, pot resultar un perill per a l'excursionista, un cop hi arribi. I és que, sobretot en aquesta època, els corrents i els remolins de l'aigua poden fer arrissar la corda, i es pot embolicar a les cames del barranquista. No podrà nedar i, sense tenir temps de desfer-se de la corda, el corrent el pot acabar enfonsant a sota de l'aigua.
No hay comentarios:
Publicar un comentario