.

.

sábado, 1 de junio de 2019

Refugis antiaeris a Terrassa



La Terrassa sota terra.






La irrupció de l’aviació en les guerres i la innovació del bombardeig des d’ells, va provocar que, encetada la guerra civil espanyola, la Junta de Defensa Passiva de Catalunya dictés normes sobre l’afer i en el seu cas, la de la construcció de refugis antiaeris. Terrassa era una ciutat industrial amb fàbriques reconvertides en l’elaboració de material bèl·lic, tot i què finalment no va ser no va ser un objectiu estratègic per els franquistes.


Plano de la distribució dels refugis. 1937 / AHT

Com a previsió a Terrassa es va crear un projecte per la construcció refugis distribuïts arreu de la ciutat per donar aixopluc a la seva població. El total a construir era de 7 resguards concebuts i distribuït de la següent manera:

Refugi núm. 1: Al raval de Fermí Galàn (raval de Montserrat) es construiria un túnel de 10 metres d’amplada que aniria des del carrer Cremat al Mercat de la Independència. Les entrades estarien situades, una dins del mercat i l’altre al pati de l’Ajuntament. La cabuda seria per 3.440 persones, dues per m2. En un informe sobre censos de refugis habilitats demanat per la Junta de Defensa Passiva de Catalunya, l’arquitecte dona compte de l’estat dels mateixos a Terrassa a 18 de juliol de 1938. El del Raval s’havia començat a construir amb 25 metres de galeria d’entrada per la part del Mercat. Actualment encara queda part d’aquesta entrada


Projecte del refugi del Passeig / AHT

Refugi núm. 2: de 325 m2 i cabuda de 3.900 persones, estaria ubicat al Passeig sota la part central, donant-hi una volta amb zic-zac, al mig, a l’objecte, donada la seva llargada, de que presenti menys perill en un bombardeig. Les rampes estarien, una davant del carrer de García Humet, la segona a la part baixa del passeig i una tercera a la plaça del Dr. Robert, donant sortida cap el torrent de Vallparadís.

El refugi núm. 3 era format per un llarg túnel de 80 metres que aniria del carrer de l’Era al de Vallhonrat, partit per la meitat i en diagonal als patis jardins de l’Escola Pia i per sota del turó de l’Argila. Tindria una capacitat per a 1.300 persones.
Projecte del refugi de la Escola Pia / AHT

El refugi núm. 4 ocuparia tot el central de la plaça del Progrés. Es projectaven 8 galeries amb dues entrades a llevant i a ponent. Tindria un total de 2.116 m2 i una capacitat per a 4.500 persones.

Refugi de l'Escola Pia / Rafael Aróztegui

El refugi núm. 5 estaria emplaçat a l’antic poble de Sant Pere, al llarg del carrer Alcalde Parellada i la seva prolongació vers a ponent de manera que enllaçaria els dos torrents, amb un total de 1.720 m2i donaria cabuda a 3.440 persones.

El refugi núm. 6: s’ubicaria sota el Mercat de Sant Pere, amb un total de 392 m2 i amb capacitat per 784 persones
Refugi de les Josefines / Rafael Aróztegui

El refugi núm. 7: al patis de Cal Niquet davant per davant del convent de les Josefines i tindria una cabuda de 120 persones.

Refugi de les Josefines / R. Aróztegui

Només tres d’aquest projectes es va portar a terme parcialment. En l’actualitat en queden restes dels mateixos com a testimoni.

D’aquestes actuacions cal destacar el del convent de les Josefines que és el que està en perfecta estat de conservació. Durant la guerra l’església va ser convertida en menjador infantil i el primer pis de l’edifici, en asil de avis. Con refugi no va fer falta. Després de la guerra les monges l’utilitzaven com a fresquera.

Quan va esclatar la guerra l’Escola Pia va ser incautada i, en un principi, es volia que continues amb l’activitat docent. Finalment va acabar com a caserna militar. Això va empenya a portar a terme el projecte núm. 3 dels refugis antiaeris. Es va començar a excavar sota el Turó de l’Argila situat en el pati de l’escola, però es van abandonar pel seu elevat cost. Actualment es pot visitar el tram de refugi que es va construir.

També es va començar la construcció del refugi núm. 1, el del raval de Montserrat, des de els subterranis del Mercat de la Independència. Part del túnel d’uns 20 m. es va destruir arran les obres del pàrquing del raval. Dins el mercat en queda una cavitat que es el que queda de mostra del projectat refugi.

Altres llocs de la ciutat és van improvisar modestos refugis com per exemple els subterranis de l’atri de l’església del Sant Esperit, aleshores convertida en garatge. També en algunes cases benestant com la senyorial Casa Vinyals del carrer Major.

El més complert i que encara es conserva era el de la Torre Salvans, prop de la Barata, on es va instal·lar el president de la República Manuel Azaña.

Acabada la guerra l’administració franquista es va fer seus tots aquest projectes, només canviaren, en els planos, la toponímia catalana per la castellana. També n’afegiren de nous: el núm. 8; situat a la Clínica del Remei i el núm. 9 davant de l’Hospital de Sant Llàtzer a la plaça Dr. Robert.

L’any 1943 la Jefatura Nacional de Defensa Pasiva derogava els decrets anterior sobre aquesta matèria i marcava unes pautes a seguir per provocar entrebancs a les construccions subterrànies, estratègia per afeblir la protecció a Catalunya, en cas d’una altre conflicte bèl·lic.

Font consultada

Arxiu Històric Comarcal. Obres Públiques. Obres no realitzades. exp.2/1937

OLIVA, Jordi. FLORENSA, Joan. VIGUES, Mariona. Una escola implicada amb la ciutat. Escola Pia de Terrassa 1864-2002. Escola Pia de Terrassa. 2002

MORENO, Mar. Los últimos refugios antiaéreos. Diari de Terrassa. 31 desembre 2003. p.10

BOIX, Josep. Los refugios antiaéreos locales. Diari de Terrassa. 23 maig 2003. p. 15

No hay comentarios: