.

.

sábado, 5 de octubre de 2013

FRACKING I EL PROJECTE CASTOR



Què tenen en comú la tècnica del Fracking i el projecte Castor? A primer cop d’ull sembla que no tenen gaire relació però a la que grates una mica…
  1.  Les dues activitats tenen el gas com a element a explorar (almenys en apariència i especulacions a part)
  2.  Les dues són sospitoses de voler fer diners especulant més que amb l’extracció en si mateixa.
  3.  Les dues tenen a veure d’alguna manera o altre amb petrolieres del Canadà (R2 energy y CLS)
  4.  Les dues aportarien guanys al lobby del PP a Madrid.
  5.  Les dues estan obligades a fer estudis sísmics i d’impacte mediambiental, bé a Castor no es van fer els sísmics perquè van traslladar el “magatzem” davant les costes valencianes perquè allí els amiguets del PP tenen (com no!?) una legislació diguem-ne relaxada en aquests temes i molta predisposició.
  6. Les dues injecten alguna cosa al subsòl.
  7. Les dues degut al punt anterior poden causar microsismes (bé, a un terratremol de collons de 4,2 a l’escala Ricther és un microsisme, sobre tot si vius a Madrid)
  8. Les dues són competència del ministre Soria
  9. Les dues estimulen l’interès del PP, que davant els milions l’importa un nap negre del lluçanès que els ciutadans de Castellò tremolin més de 300 vegades (de moment) i els passi alguna cosa.
El major accionista del Projecte “Castor” és ni més, ni menys que ACS, propietat del “popular” Florentino Pérez, conegut popularment per ser el president del Real Madrid i sobre tot per la seva estreta relació amb l’èlit madrilenya del Partit Popular, ben visible a la llotja del Bernabeu.
Florentino i camarilla guanyen amb la construcció (pressupost inicial de 500 milions i ja va pels 1.200), que es pagaran fotent mà de les carteres de tots (com sempre) i amb la posterior especulació que comporta emmagatzemar el gas (els preus van pujant i guardo el gas per vendre’l més car).
El Projecte “Castor” aprofita un antic pou de petroli ja esgotat en el subsòl marí per injectar-l’hi gas liqüat per emmagatzemar-lo. Les referències que he consultat coincideixen en dir que aquest dipòsit serveix per a garantir el subministrament de gas durant 50 dies en cas de que l’abastament pels canals habituals és tallin (ja sabem com està allò de l’orient mitjà)
No cal ser un expert geòleg per saber que remenar el subsòl injectant el que sigui te les seves conseqüències, les pressions són capricioses i punyeteres i la terra depèn de com no és tan ferma com alguns és pensen. Per altra banda els fenòmens naturals, tempestes, terratremols, huracans, marees, …etc. no són de bon predir, de fet fan allò que els surt de la carn d’olla i els humans ens hem de conformar en anar agafant dades procurant no deixar-hi l’esma. Del que si en tenim dades és de l’imbecilitat humana (tendeix a infinit) i de la seva capacitat per carregar-se el terra que trepitja sense ser conscient de que hi reposen el peus (i la resta).
Com al Fracking, els seus defensors motivats per les carteres s’afanyen en dir que l’activitat en qüestió no te cap perill, de segura que és podries fer-la sota el bressol del teu nadó i dormiria millor que un angelet en un núvol de cotofluix. Que a part d’això, hi ha una normativa que vigila que tot és faci bé (i jo que no m’ho crec perquè el que vigila l’hi han promés una part del pastís).
Mentides, mentides i més mentides…
Si no que els hi ho preguntin a les xiquetes de Vinaròs o als de la central nuclear de Vandellòs que porten dues setmanes amb els dits entrecreuats i fent pregàries en japonés (Fukushima style)

No hay comentarios: