La martorellense

El grup d'espeleologia Speleocorb de Corbera de Llobregat juntament amb altres col.laboradors treballa desde el dia 9 de abril del 2007 a aquestes mines situades a la Serra de l'Altaix Baix Llobregat entre els termes de Castellví de Rosanes i Martorell.



Els treballs que es realitzen son els de topografia, exploració de galeries no sumergides i història.

Les mines del grup miner "La Martorellense", situades dins els termes de Martorell i Castellví de Rosanes (Baix Llobregat), varen ser l'explotació minera de plom més important de la província de Barcelona i per les seves reserves, encara no esgotades, un dels principals jaciments de Catalunya.A més, el testimoniatge d'aquesta activitat, els edificis i instal·lacions del pou mestre, les escombreres, el "socavón" i la mateixa mina amb els seus mils de metres de galeries i pous, són un important patrimoni històric i miner que cal preservar i divulgar.

GEOLOGIA-METALOGÈNIA-MINERALOGÍA

Les mineralitzacions de galena-baritina de la zona de Martorell, encaixen en el sòcol paleozoic de les Cordilleres Costeres Catalanes, concretament al sector NW del bloc del Garraf, constituït fonamentalment per esquistos i quarsites del Cambro-Ordovicic, clivellats localment per intrusions tardi-Herciniques i amb cobertera Mesozoica en alguns punts.La formació d'aquests filons (fractures mineralitzades), es creu que es produí per la interacció de dos fluids, per un costat un d'origen profund, hidrotermal, de baixa-mitjana temperatura i portador dels metalls (Pb, Ba, Cu, ...), i per l'altre, un d'origen superficial, procedent de la lixiviació dels nivells carbonatats-evaporítics de la cobertera Triàsica, portador dels sulfats. La circulació i barreja d'aquests en les fractures post-Hercíniques va produir la precipitació successiva dels minerals, tenint lloc, a més, diverses fases mineralitzadores. L'ordre de deposició dels minerals des de les parets de la fractura cap a l'interior és quars-calcopirita-galena-baritina-marcasita-calcita. Les proporcions dels minerals en la vertical són molt variables, a més aquesta paragenesi a la part superior dels filons esta meteoritzada, havent-se format diversos minerals de l'alteració dels anterior com ara goethita o cerusita. Els minerals presents als filons i escombreres d'aquestes mines són: Coure natiu, Argent natiu, Sofre, Galena, Calcopirita, Pirita, Marcasita, Goethita, Limonita, Pirolusita, Quars, Calcita, Malaquita, Cerusita, Siderita, Ankerita, Atzurita, Baritina, Eritrina, Linarita i Piromorfita. De tots ells, els més significatius des de el punt de vista mineralògic són la Galena (cristalls cubics, octaedrics), Calcita (dent de gos, geodes), Malaquita (feixos aciculars) i la Baritina (cristalls tabulars i macles en "llibre"), a nivell "micro" destaquen la Linarita, Piromorfita i l'Eritrina.

HISTÒRIA MINERA

Desde temps preterits es coneix l'existència de minerals de plom i argent als termes de Castellví de Rosanes i Martorell, tal com reflecteixen vells topònims com "barranc del vernís" o "Argentera", aquest darrer citat ja en documents anteriors al s. XVIII. Entre mitjans d'aquest segle i principis del XIX, es feren petits treballs d'extracció o més aviat de recol·lecció de fragments de galena escampats torrent avall. Entre els anys de 1870-75, en aquest barranc s'hi va demarcar la mina "Milagro", que va fer diversos treballs de sondatge sense èxit, com un pou de 13 m. quasi al llit del torrent.L'any 1893 es fundà la "Companyia Minera Martorellense, que va demarcar una concessió de 12 Has i va iniciar les tasques de prospecció, fent diversos treballs i una galeria de 40 m. amb la qual varen localitzar un prometedor filó de galena amb bones lleis de plom i plata. Malauradament la baixa cotització del plom va fer parar els treballs l'any 1895, enrederint la posada en marxa de la mina.El Nov. del 1903, per fi, s'obrí el pou mestre "Ntra. Sra. de Montserrat", al punt més elevat del turó Nord del barranc del vernís (cota 246 m.). Un cop perforat el pou mestre (que va baixar fins els 114 m. sota la boca), s'iniciaren les travesses en direcció Est per anar a trobar el filó descobert, iniciant la seva explotació. Les referències d'aquesta època citen un mineral de gran riquesa amb de 75 a 80% de plom i 450 grams de plata per tona de galena. L'energia per l'extracció i el desguàs s'obtenia amb calderes de vapor alimentades amb llenya i carbó de cok. S'obriren tres plantes, situades de dalt a baix a les cotes 220, 195 i 165, així com 140 m. de pous secundaris i més de 700 m. de galeries. El mineral s'arrencava amb treballs de realç, de baix cap a dalt, farcint amb terragalls del rentat les càmeres un cop extret el mineral. El mineral era classificat i rentat mecànicament, recuperant aprox. el 75% del contingut brut. Aquest primer període va concloure l'abril del 1909, quan la caiguda del preu del plom i sobretot les grans despeses d'explotació, varen fer inviable seguir l'extracció. En aquests poc més de 6 anys es varen assolir en total unes 2000 tones de galena.Cap a l'any 1916, una nova empresa, la “Companyia Minera Virgen de Montserrat, SA”, va agrupar totes les concessions mineres de la zona formant el grup miner "La Martorellense y otras". L'any 1918, al peu de la serra i sota la carretera de Martorell a Gelida (cota 86 m.), va iniciar la perforació del “socavón San Eusebio", amb la intenció d'arribar fins el filó principal (a uns 850 m. endins), i realitzar per aquest l'extracció, desguàs i transport. Durant la perforació es trobaren dos filons de galena paral·lels al principal i de caràcter similar, a 430 i 680 m. de la boca, i un tercer, també de galena, un cop tallat el principal a uns 100 m. més endins. El filó principal té una llargada d'uns 750 m. en direcció Nord, subvertical amb una profunditat superior als 250 m., i un gruix mitjà d'un metre, però la galena sol manifestar-se en faixes o borsades irregulars de 5 a 15 cm. de gruix, és a dir una metal·lització mitjana del 10% en plom, arribant en alguns punts fins a 70 cm. de galena.L'any 1925, es va contactar amb el filó principal, a 876 m. de la boca del “socavón”, obrint galeries de direcció sobre ell e iniciant la seva explotació per realçaments, connectant per xemeneia amb els treballs antics superiors (1903-1909), per facilitar la ventilació dels nous treballs.Per realitzar l' extracció del mineral es perforaven barrines que eren omplertes de dinamita. L' explosió fragmentava el material filonià amb un rendiment mitjà de poc més d' una tona de material per quilogram d' explosiu. Aquest material, un cop era a bocamina, s'esmicolava i es preparava mecànicament, recuperant entre un 80-90% del contingut en galena, i destinant els esterils del rentat al farciment de les zones ja explotades. Normalment es treballava simultàniament en dos cambres, una en procés de preparació i l' altra en arrencament. El transport del mineral arrencat a l' exterior s'efectuava amb vagonetes amb tracció de sang, és a dir, mogudes per besties.El 1930 es va assolir el nivell màxim de producció en tota la vida de la mina amb 630 tones de galena, obtingudes de més de 4000 tones de mineral brut extret. No obstant, aquestes bones produccions no varen estar acompanyades de bons preus del plom, i aquesta època va ser molt difícil econòmicament per la mina. La plantilla, entre 1932 i 1933, va quedar reduïda a 10 treballadors, amb només 3 homes pels treballs a l'interior. Aquesta difícil situació a més de la conflictivitat social i laboral general, varen provocar la paralització de la mina la tardor del 1934.Un cop normalitzada la situació general, es reprengué l'explotació a principis de 1941. En aquesta època treballaven, entre mina i rentador, 30 homes, disposant per les tasques de perforació i preparació mecànica de 12 motors elèctrics amb una potència total de 173 CV. Entre 1942 i 1944, la producció mitjana va rondar les 330 tones de galena per any, posant-se de manifest una progressiva disminució en la metal·lització del filó. L'any 1948, els treballadors varen ascendir fins els 40 homes, per l' inici dels treballs d'excavació d' un contrapou per on es començaria a explotar nous nivells per sota del “socavón”, amb grans dificultats en la perforació al treballar per sota del nivell hidrostàtic, obligant a la instal·lació de bombes pel desguàs. Les molt bones cotitzacions del plom entre 1950 i 1954, varen permetre realitzar diverses reformes i reparacions tant a l' interior, en els equips de perforació, com a l' exterior, en els rentadors del mineral, així com algunes investigacions. Aquest any 1954, s' abandonà l' explotació per sobre del nivell de “socavón”, per esterilització dels fronts, prosseguint l' explotació en els nivells situats per sota, plantes 5ª i 6ª, però amb gran dificultat pels problemes amb el desguàs i la metal·lització irregular del filó. En els anys següents, la progressiva caiguda en el preu del plom, que per la seva toxicitat començava a ser substituït en nombroses aplicacions, així com les quantioses despeses d' explotació, varen fer inviable l'extracció.Entre 1955 i 1962, la producció mitjana va ser de 147 tones de galena per any.Finalment, la situació econòmica, va forçar la paralització de l' activitat i el tancament de la mina a mitjans de 1963, no havent esgotat el filó principal i comptant, com a mínim, amb tres filons més pràcticament intactes.La mina "La Martorellense", després de 40 anys d' activitat entre 1903 i 1963 i una producció acumulada d' unes 10.000 tones de galena (amb 7500 tones de plom i 5000 kg. de plata de contingut), va començar a quedar en l' oblit.Ara, les restes que perduren d' aquesta emblemàtica mina catalana, els seus edificis, les arcades del pou, les escombreres, el "socavón", etc., s' han de protegir, conservar i divulgar, per que ja mai mori el record de "La Martorellense" i els seus magnífics miners.

Bibliografia

Estadistica Minera y Metalúrgica de España (1909-1963)Lizano, I. (1998) "La mina de plom "La Martorellense" de la Serra de l' Ataix". Revista de Minerals-Mineralogistes de Catalunya, vol. VII-2Mata, J.M. (1990) "Els minerals de Catalunya". Enstitut d'Estudis Catalans.Ministerio de Fomento (1941-1951) "Boletín Oficial de minas, metalúrgia y combustibles".Sierra, A. et al. (1930) "Hoja 420. San Baudilio de Llobregat (Barcelona)". IGMETomás, L. (1919) "Els minerals de Catalunya". Treballs de la Institució Catalana d' Història NaturalTritlla, J. (1988) "Les mineralitzacions de l' area de Martorell-C. de Rosanes (BCN)". Tesi doctoral inèdita. UAB.Tritlla, J. et al.(1988) "Filones de Pb-Ba en el Paleozoico del area de Martorell (BCN)". Bol. Sdad. Esp. Mineralogía, 11-1.Por Ignasi Lizano March.

Cap destacar que es troben en fase de exploracion i ademas en finca particular mes informacion dirigir-se a speleocorb