.

.

martes, 1 de junio de 2021

Acció mediambiental a l'avenc de la Clota




El passat dia 22 de maig, dins de les activitats programades per la setmana dels Parcs Naturals, la Federació Catalana d’Espeleologia, mitjançant la Comissió d’Ecologia i protecció del medi subterrani, va convocar una Acció mediambiental per eliminar la brossa existent a l’Avenc de la Clota al terme de Begues (Baix llobregat).

Aquest avenc havia estat un antic abocador de deixalles de la gent que feia pic-nic, fa anys.

La cavitat, ubicada al Parc del Garraf esta catalogada com a Patrimoni Cultural (https://patrimonicultural.diba.cat/element/avenc-de-la-clota).

Per dur a terme aquesta acció mediambiental es va comptar amb la aportació desinteresada dels espeleolegs dels clubs: G. E. Badalona (4), EGAN d’Igualada (3) i Espeleocorb (1).

Aquest 8 participants van treballar de valent per a treure d’aquest avenc de -30 metres de fondària, una quantitat de deixalles que sumaven 35 kgs.

Així mateix el Parc Natural del Garraf va col·laborar en la retirada de la brossa cap als contenidors adients.









 



viernes, 21 de mayo de 2021

Comunicado de la federacio catalana de Espeleologia

 


Preocupació pels moviments sísmics 

d’origen desconegut al massís del Garraf

 

La detecció de diferents moviments sísmics al massís del Garraf d’origen no tectònic que es produeixen des del passat dia 10 de maig, ha generat inquietud i perplexitat entre les entitats més preocupades per l’estat del massís i la contaminació provocada per l’abocador de la Vall de Joan, clausurat des de fa quinze anys, entre les quals s’inclou la Federació Catalana d’Espeleologia.

La setmana passada, del 10 al 14 de maig, els sismògrafs van detectar diferents moviments sísmics i rèpliques d’origen desconegut. L’episodi més important es va produir el dia 11 per la tarda i va provocar desperfectes en algunes cases de la urbanització de la Plana Novella. Testimonis presencials, veïns del lloc, el van qualificar d’“explosió molt forta”, i l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya va descartar que l’incident fos d’origen tectònic.

La possibilitat que aquests episodis tinguin relació amb les pedreres en explotació en el massís també està, de moment, descartada. Per tant, amb la informació disponible en aquests moments, els experts sospiten que l’incident pot tenir relació amb l’activitat de l’abocador del Garraf.

Dimarts passat 11 de maig es van presentar a Gavà els resultats d’un estudi de seguiment i control de les atmosferes dels avencs del Garraf, elaborat entre 2018 i 2020 per diferents voluntaris i entitats, inclosa la Federació Catalana d’Espeleologia, el Consell Català de l’Esport, les universitats de Barcelona i d’Almeria i el Instituto Geológico y Minero de España.

Segons l’estudi, concloent, en l’últim any i escaig ha empitjorat la contaminació atmosfèrica, tant a dins com a fora dels avencs, per causa dels gasos provocats per l’abocador. En alguns casos, el nivell de contaminació dels avencs és letal per manca d’oxigen. Aquest empitjorament té relació directa amb l’aturada temporal de l’extracció dels gasos de l’abocador a causa de les obres de segellament superficial d’aquest.

Han estat demanades explicacions sobre la situació a l’Àrea Metropolitana de Barcelona, l’administració responsable de la gestió del Dipòsit Controlat de la Vall d'en Joan, i us anirem informant sobre tota la informació que es pugui recollir sobre aquesta greu situació que pateixen les cavitats del Garraf.

 

 

Barcelona, 21 de maig de 2021

jueves, 20 de mayo de 2021

Diversos terratrèmols sacsegen el massís del Garraf


 Entitats ciutadanes de Gavà i Begues, així com els experts, creuen que té relació amb els gasos de l’abocador i demanen explicacions a l’administració


Cinc dies continuats de moviments sísmics o explosions d’origen sospitós al massís del Garraf han creat una gran preocupació entre la ciutadania de diversos municipis del Baix Llobregat i altres comarques. Uns fets que han generat també perplexitat entre les entitats ciutadanes de Gavà i Begues preocupades per l’estat del massís i la contaminació provocada per l’abocador de la Vall de Joan, clausurat des de fa quinze anys.

La setmana passada, del 10 al 14 de maig, els sismògrafs van detectar diferents terratrèmols i rèpliques d’origen desconegut. L’episodi més important es va produir el dimarts 11 de maig a la tarda i va provocar desperfectes en algunes cases de la urbanització de la Plana Novella. Testimonis presencials, veïns del lloc, el van qualificar d’“explosió molt forta”, i l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya va descartar que l’incident fos d’origen tectònic.

La possibilitat que aquests episodis tinguin relació amb les pedreres en explotació en el massís també està, de moment descartada. Per tant, amb la informació disponible en aquests moments, els experts sospiten que l’incident pot tenir relació amb els gasos provocats per l’abocador del Garraf.


Precisament, dimarts passat 11 de maig es van presentar a Gavà els resultats d’un estudi de seguiment i control de les atmosferes dels avencs del Garraf, elaborat entre 2018 i 2020 per la Federació Catalana d’Espeleologia, el Consell Català de l’Esport, les universitats de Barcelona i d’Almeria i el Instituto Geológico y Minero de España, amb la col·laboració de la Diputació de Barcelona --a través del Parc Natural del Garraf— i de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB). Segons l’estudi, concloent, en l’últim any i escaig ha empitjorat la contaminació atmosfèrica, tant a dins com a fora dels avencs, per causa dels gasos provocats per l’abocador. En alguns casos, el nivell de contaminació dels avencs és letal. Aquest empitjorament té relació directa amb l’aturada de l’explotació dels gasos, que abans s’havien utilitzat per generar energia elèctrica, però l’activitat es va aturar a causa de les obres de clausura de l’abocador. Les entitats Unió Muntanyenca Eramprunyà (UME), Grup Ecologista Quercus i Centre d’Estudis Beguetans (CEB) han demanat explicacions sobre la situació a l’AMB, l’administració responsable de l’abocador, i que es reuneixi urgentment la Comissió de seguiment de les obres de clausura del Dipòsit Controlat de la Vall de Joan. També s’han adreçat públicament als ajuntaments de Begues, Castelldefels, Gavà, Olivella i Sitges perquè demanin explicacions i perquè es posin en marxa de manera immediata les actuacions necessàries per aturar la contaminació atmosfèrica i evitar els riscos que la situació actual pot comportar.

miércoles, 19 de mayo de 2021

Avenc de la Clota




Cavitat de 27 m. de fondària a Begues

Sortint de Begues per la pista a la Plana Novella, un cop passat el trencall del cementiri, es troba la pista (tancada) que va cap a la Clota. Seguint-la fins pocs abans d'arribar a les ruïnes d'aquesta antiga casa, a mà dreta hi ha un trencall que planeja en direcció S. Pocs metres després de passar per sota d'una línia elèctrica, surt un camí a l'esquerra que cal seguir uns metres fins arribar a l'alçada de la torre elèctrica.

En aquest punt cal remuntar cap al SO fins a un antic camp de conreu, trobant l'avenc al peu del marge de pedres que el delimita.

Una boca molt petita dóna pas a un pou de secció irregular i de poc més d'11 metres de fondària. A la seva base s'origina una sala de 16 x 6 metres que, en suau pendent, arriba a un curt conducte final producte del caos de blocs. Al peu del pou d'entrada es troba una nova vertical, de 8 metres de desnivell i amb la base ocupada per una gran quantitat de productes clàstics entre els quals es pot baixar fins al punt de màxim desnivell (- 27).
Descobert i explorat cap a l'any 1966 pel Grup Espeleològic Coves i Avencs de l'AE Roca (precedent de l'actual Espeleo Grup UME).











domingo, 2 de mayo de 2021

Retirat un Seat 850 del riu Glorieta, a Mont-ral


El turisme portava més de 40 anys al lloc 
i el pas del temps 
i el temporal Glòria l'havien partit a troços


Portava com a mínim 40 anys al tram inicial del riu Glorieta, al terme municipal de Mont-ral, sense que ningú sàpiga ben bé com hi va anar a parar. Però, a més, el temporal Glòria de gener de l’any passat va provocar que es desfés en trossos i que quedés dispersat al llarg de 150 metres.

Diumenge, uns 45 espeleòlegs –a més a més d’agents rurals– van retirar i amuntegar les restes d’un Seat 850 fins a un indret, on un helicòpter les va poder recollir i portar fins el poble de Mont-ral. Una tasca que es va prolongar al llarg de més de dues hores

El vehicle estava a la part superior de les Fonts del Glorieta. Fa aproximadament tres mesos, des de la Federació Catalana d’Espeleologia i el col·lectiu de barranquistes van mostrar la seva predisposició a retirar el vehicle, apunta al Diari el president de la federació, Lluís Domingo.

Finalment, es va acordar fer la feina el passat diumenge. Van participar tres grups: Grup d’Espeleologia Dinàmic, de Sant Carles de la Ràpita; Associació Espeleològica de Tarragona i la Societat d’Investigacions Espeleològiques de Tarragona.

El punt de trobava dels espeleòlegs va ser l’antic camp de futbol de Mont-ral. Allí es va fer una presentació del que s’anava a fer, amb presència de l’alcalde Francesc Xavier Pagès. L’inici dels treballs de neteja es van haver d’endarrerir una hora pel fort aiguat que va caure a la zona. Finalment, el grup va poder desplaçar-se a peu fins el lloc on es trobaven les restes del vehicle, situat a un quart d’hora caminant.

Es van trobar amb un riu Glorieta pel qual no baixava pràcticament aigua. Per això, van poder accedir a la llera sense problemes. Les peces grans van ser tallades amb radials. I a mesura que s’anaven recollint trossos, una cadena humana els portava fins a un indret més baix, on es van anar acumulant en una explanada el suficient ampla com per què l’helicòpter se’ls pogués emportar. L’únic que no van poder tallar va ser el motor, la peça que més pesava. També van recollir algunes garrafes de plàstic.

Finalment, es van preparar tres grans bosses, que van ser recollides una a una per l’helicòpter del Cos d’Agents Rurals. Les va portar fins a l’explanada de l’antic camp de futbol.

En principi es descarta repetir l’acció si no és que aparegui alguna altra peça gran, comenta Domingo














 

sábado, 1 de mayo de 2021

Programa de Seguimiento de Murciélagos


Una interesante iniciativa de participación ciudadana para conservar a los murciélagos: QUIRÓPTEROS.ORG del Museo de Ciencias Naturales de Granollers.

Plataforma de ciencia ciudadana para el estudio de las poblaciones de quirópteros basado en el trabajo de una extensa red voluntarios coordinados desde el Museo de Ciencias Naturales de Granollers.


Esta iniciativa incluye 4 protocolos diferentes: el QuiroRíos, el QuiroHábitats, el QuiroCajas y el QuiroRefugios. Cada uno de ellos tiene como objetivo el seguimiento de un conjunto de especies de murciélagos, ya sean forestales, cavernícolas o urbanas. La combinación de los cuatro aporta una imagen completa del conjunto de las poblaciones de quirópteros.


Si te animas a participar en el programa escoge en cuál de los 4 protocolos quieres apuntarte y ¡no dudes en contactarnos! info@ratpenats.org


QuiroHábitats Seguimiento de las poblaciones de murciélagos en los diferentes hábitats a partir de muestreos acústicos

QuiroRíos Seguimiento de los murciélagos presentes en los cursos fluviales como indicadores de la calidad del agua y de los bosques de ribera

QuiroCajas Seguimiento de los murciélagos que utilizan refugios artificiales como cajas refugio.

QuiroRefugios Seguimiento de murciélagos en refugios naturales o artificiales como cuevas, minas, túneles, iglesias o edificios.


RECORDAD LA WEB:


martes, 27 de abril de 2021

Un grupo de arqueólogos consigue entrar por primera vez en una galería romana subterránea en Carmona





Un grupo de arqueólogos consigue entrar por primera vez en una galería romana subterránea en Carmona


Un equipo de cinco miembros de las Asociación Andaluza de Exploraciones Subterráneas (AAES) ha recorrido un centenar de metros, por tramos de apenas centímetros de diámetro y con el agua al cuello

Esta galería forma parte de la infraestructura hidráulica que los romanos construyeron en el Siglo I cuando ‘Carmo’ era uno de los núcleos urbanos más importantes de la Bética

Una obra en una calle pone al descubierto un pozo que ha permitido el acceso a 12 metros de profundidad

Un equipo de cinco espeleólogos ha entrado, por primera vez, en una galería romana de Carmona (Sevilla), hasta ahora, inexplorada. Se trata de la llamada ‘Mina de la calle Sevilla’ que comparte el trazado de esta conocida vía del pueblo. A más de una decena de metros de profundidad, estos ‘espeleo arqueólogos’ han recorrido una galería no pisada, desde hace muchos siglos. El tramo pertenece a una gran infraestructura hidráulica construida por los romanos en el siglo I, en plena expansión del Imperio.
“Después, durante la Edad Media, entre los siglos XV y XVII, se hicieron obras de reforma en algunos puntos pero, por el estado en el que se encuentra esta zona, con incluso estalactitas, pensamos que hace mucho que nadie entra”, cuenta  José Millán, de la Asociación Andaluza de Exploraciones Subterráneas (AAES) que se encarga de los trabajos
 
En los cien metros de recorrido, ha habido tramos en los que solo ha podido pasar uno de los miembros del equipo. Pasadizos de apenas centímetros y con el agua al cuello. “Hay que arrastrarse porque queda el espacio justo para que entre una persona. Se construyeron para el paso del agua, no de humanos. Así que hay que acceder como se puede”, reconoce el experto. A ello se suma la dificultad de que hay partes de la galería que están derrumbadas y, en otras, se han formado recrecidas en las paredes por las filtraciones.

Millán reconoce que la experiencia es muy diferente a la de explorar cuevas. “En el ámbito natural, sientes la satisfacción de llegar donde nadie ha llegado. Aquí, sin embargo, es la sensación de redescubrir algo hecho por seres humanos hace miles de siglos y que estaba olvidado o perdido en el tiempo”

Tras una primera toma de contacto del terreno, ya preparan una nueva bajada en la que realizarán un trabajo más exhaustivo. “Creemos que puede tener hasta dos o tres kilómetros de longitud, por las referencias que tenemos de poceros y planos de la época”, explica el experto. Aunque, de momento, los dos ramales de la galería les impiden el paso: “Hacia un lado, hemos llegado a un pozo colmatado de escombros procedentes de una obra bajo una vivienda, y hacia el otro, el agua toca prácticamente el techo, por lo que necesitamos vaciarla con bombas

El objetivo, señala el experto, es conocer y documentar cómo era el abastecimiento de la ciudad en en época romana. “El patrimonio que se ve es muy grande pero el del subsuelo, además de desconocido, es casi mayor”, asegura el espeleólogo que estima que apenas se tiene conocimiento de un veinte por ciento de lo que hay bajo tierra. “Hay zonas reforzadas con muros de ladrillos o 'tégulas' romanas y rematadas con bóvedas. Es un patrimonio muy importante que podría incluso, en algunos tramos, ser mostrado al público”

En el 206 a. C., Carmona, ‘Carmo’, es conquistada por el Imperio Romano. La fertilidad de la zona y su privilegiada situación geográfica en lo alto de un cabezo de fácil defensa, la convierten en uno de los núcleos urbanos más importantes de la Bética. “La ciudad se dotó de grandes infraestructuras hidráulicas, no solo para abastecimiento de sus habitantes, también para necesidades lúdicas como termas o baños e industrial, como alfarería, curtiduría o molienda de harina, que requería de mucha agua”, recuerda Millán.

Estas galerías contaban con una serie de pozos, a unos 20 o 30 metros de distancia entre sí, que son los que ahora permiten acceder hasta ellas. “El problema es que, aunque estuvieron en uso durante siglos, en la época contemporánea se fueron abandonando y tapando con escombros, dejando a las galerías sin acceso”, lamenta Millán.

A ésta, han podido acceder gracias el descubrimiento de uno de estos pozos durante las obras de reforma de una calle de la localidad. “Ha sido totalmente casual. Al levantar el pavimento se encontró una lumbrera, es decir, un pozo conectado a una galería que llevaría ahí siglos”

Un hallazgo fortuito que permitirá seguir conociendo los secretos más ocultos de nuestros antepasados.